Trastorns Emocionals
Trastorns depressius
Les persones amb trastorn depressiu major, més conegut per depressió, es troben molt sovint decaigudes, tristes o deprimides. Senten que ja no tenen interès per les coses que abans els agradaven, com fer esport, llegir o sortir a sopar amb els amics. Perden la gana o, en canvi, mengen excessivament. Poden tenir alteracions del son, que els costi dormir, o que no puguin llevar-se del llit; poden sentir-se cansades tota l’estona, sense ganes de fer res, sense motivacions; poden presentar dificultats per concentrar-se; poden sentir-se inquietes, agitades o també poden sentir-se fluixes i alentides, com a “càmera lenta”, o tenir sentiments d’inutilitat o de culpa; poden tenir pensaments, fins i tot, de fer-se mal a si mateixos o de cometre suïcidi. No és estrany que les persones tinguem dies en què ens sentim decaiguts, sense ganes de fer res o, també, inquietes i agitades; per tenir un trastorn de depressió major, però, la persona ha d’haver-se sentit d’aquesta manera la major part dels dies durant almenys dues setmanes. A més de sentir-se trist, decaigut o deprimit i sentir que ha perdut l’interès per les coses, la persona també ha de presentar almenys tres o quatre dels següents símptomes: pèrdua de gana o menjar en excés, dormir poc o massa, sentiments de no tenir ganes de fer res o sentir-se cansat tota l’estona, sentir-se inquiet o agitat, fluix i alentit, amb dificultat per concentrar-se, sentiments d’inutilitat o de culpa i pensaments de fer-se mal o de suïcidi.
El malestar que generen aquests trastorns i el risc de conductes suïcides comporta que sigui fonamental no perdre temps amb intervencions que no s’han demostrat eficaços. Els psicòlegs d’adults de la Fundació Institut de Psicologia, conjuntament amb el nostre servei de psiquiatria, treballem de manera coordinada per proporcionar la millor atenció i els tractaments que han demostrat l’eficàcia amb l’objectiu de retornar el benestar emocional de la manera més eficient.
El trastorn depressiu persistent, també anomenat distímia, és una forma de depressió contínua llarga (crònica). La persona amb aquest trastorn pot perdre l’interès en les activitats normals de la vida quotidiana, sentir desesperança, poca productivitat i baixa autoestima i una sensació general d’ineptitud. Aquests sentiments duren anys i poden afectar les relacions i el funcionament general en les activitats diàries.
Els símptomes del trastorn depressiu persistent generalment apareixen i desapareixen durant anys i la seva intensitat pot canviar amb el temps. Tot i això, la persona no acostuma a estar lliure de símptomes més de dos mesos. A més, es poden presentar episodis de depressió major abans o durant el trastorn depressiu persistent, cosa que a vegades s’anomena “depressió doble”.
Els símptomes del trastorn depressiu persistent poden incloure estat d’ànim deprimit la major part del dia i la majoria dels dies, falta de gana o menjar massa, insomni o hipersòmnia, poca energia o fatiga, baixa autoestima, dificultats per concentrar-se o per prendre decisions, sentiments de desesperança.
Trastorns d’Ansietat i Estrès
Experimentar ansietat de forma ocasional és totalment normal. Quan parlem de trastorns d’ansietat ens referim a aquells casos en què la persona experimenta preocupacions, ansietat o por de forma intensa i persistent. Alguns exemples de trastorns d’ansietat són el trastorn de pànic, l’ansietat social, el trastorn d’ansietat generalitzada o les fòbies específiques.
L’emoció d’ansietat i por que senten aquestes persones és desproporcionada, si tenim en compte el perill real que comporta la situació, i per tant interfereix de forma significativa en la seva vida. Per disminuir el malestar que provoca l’ansietat, les persones poden començar a evitar situacions o realitzar conductes per tenir una falsa sensació de seguretat. Aquests mecanismes contribueixen al manteniment del problema i, de fet, fan que la persona tingui una vida cada cop més limitada i dificultats en la realització de tasques quotidianes com anar a treballar, passar temps amb amics, fer esport o gaudir del temps d’oci.
La Fundació Institut de Psicologia compta amb un equip de professionals especialitzats en l’avaluació i maneig de l’ansietat i en els tractaments cognitivoconductuals que han demostrat major eficàcia per ajudar a desenvolupar estratègies per afrontar l’ansietat. Una ajuda especialitzada que eviti la cronicitat dels trastorns d’ansietat, les limitacions i el patiment que comporten és fonamental.
Les persones amb ansietat generalitzada experimenten preocupacions excessives sobre diferents àrees de la seva vida. Poden preocupar-se per coses sense importància, com fer encàrrecs o arribar a temps als llocs; per temes relacionats amb els estudis o la feina, com acabar un projecte o assolir uns objectius; per la salut de la família o el benestar de les amistats; per la seva pròpia salut i benestar; per la situació econòmica; per com es relaciona amb els altres o fins i tot per assumptes comunitaris o globals. Una persona amb trastorn d’ansietat generalitzada no es preocupa per una sola d’aquestes coses, sinó per diversos temes. Té molta dificultat per deixar de preocupar-se, fins i tot quan intenta fer altres coses. Aquestes preocupacions venen acompanyades de sensacions físiques, i poden sentir-se inquiets, nerviosos, irritables, distrets, experimentar tensió muscular i problemes per dormir. Per diagnosticar algú d’ansietat generalitzada, ha d’estar preocupat per diferents coses la major part dels dies, almenys durant sis mesos, tenir dificultat per controlar aquestes preocupacions i experimentar almenys tres símptomes que les acompanyen, per exemple, fatiga, tensió muscular o problemes per dormir. A més, aquestes preocupacions han d’interferir en la seva vida o provocar-los molt de malestar.
En el trastorn de pànic la persona experimenta intensos atacs d’ansietat o onades de por que la sobrepassen i li causen sensacions incòmodes com palpitacions o taquicàrdia, manca d’aire o sensació d’asfíxia, calfreds o sufocacions, sensació d’ennuegament, suor als palmells de les mans, nàusees o molèsties estomacals, marejos, atordiment o sensació d’esvaniment; sensacions d’irrealitat o de despersonalització, por a morir, por a tornar-se boig o a perdre el control. Aquests atacs d’ansietat semblen venir del no-res i en el seu punt més àlgid duren com a molt uns deu minuts. Les persones que tenen atacs d’ansietat descriuen la sensació com “estar atrapats” i “necessitar escapar” tot i que no estiguin en perill real o puguin saber exactament per què. Quan una persona comença a patir atacs d’ansietat es preocupa per si en tindrà més en el futur i llavors canvia l’estil de vida i comença a evitar situacions.
Les persones amb ansietat social experimenten una por intensa sobre la seva actuació en situacions socials quan, per exemple, estan amb persones que no els són familiars; quan són avaluats; quan és possible que els jutgin; si han de sotmetre’s a l’escrutini d’altres persones o quan fan alguna cosa que creuen que pot acabar en ridícul o humiliació, per exemple, anar a una festa o fer una exposició a l’escola o a la feina. Quan es troben en alguna d’aquestes situacions experimenten una intensa ansietat que els resulta tan aclaparadora que fins i tot poden arribar a tenir una crisi d’ansietat. Saben que la seva por és excessiva i irracional però no la poden controlar. Com a resultat, poden començar a evitar situacions socials o en les que s’ha de sotmetre a l’avaluació d’altres persones i, si no les evita, les suporta amb molt de malestar. No és estrany posar-se nerviós o ansiós quan coneixem gent nova o quan hem de parlar en públic; el diagnòstic de trastorn d’ansietat social o fòbia social, no obstant, només es dona quan la por és tan intensa i l’evitació es produeix fins al punt que interfereix en la vida social de la persona, en la seva feina o en la capacitat per dur a terme les activitats diàries.
Les persones que pateixen fòbies específiques presenten un temor intens, desproporcionat i irracional a determinats objectes o situacions clarament discernibles i circumscrites, com ara als animals –aranyes, rates, aus o animals domèstics–, als llocs tancats o elevats, als fenòmens naturals, a veure sang, etc.
Qui pateix fòbies específiques reconeix que els seus temors són excessius, però fan conductes evitatives amb la finalitat de mantenir-se lluny de l’estímul que els desencadena el temor.
Les persones amb un trastorn obsessiu-compulsiu experimenten pensaments, imatges o impulsos freqüents, recurrents, que generalment perceben com a irracionals, no desitjats i que no tenen sentit per a ells. Per exemple, poden visualitzar imatges horribles o agressives que els venen a la ment i que consideren pertorbadores. També pot ser que algú se senti aclaparat pel dubte de si ha apagat quelcom o ha complimentat una sol·licitud correctament tot i haver-ho comprovat diverses vegades. Aquests pensaments intrusius causen malestar a la persona, que intenta suprimir-los o neutralitzar-los d’alguna manera per alliberar-se’n. La persona pot sentir l’impuls de repetir certes conductes, frases o alguna paraula concreta per sentir-se menys incòmode. Per exemple, una persona amb pensaments intrusius sobre gèrmens pot sentir l’impuls de rentar-se les mans repetidament; algú que té una intensa ansietat quan les coses són fora de lloc, pot sentir la necessitat imperiosa de tornar a col·locar-les a lloc, etc.
Moltes persones tenen pensaments fugaços sense sentit que apareixen sense saber per què, com del no-res, poden tenir conductes peculiars, com tenir les coses d’una determinada manera o fer les coses d’una forma concreta. En una persona amb diagnòstic de trastorn obsessiu-compulsiu aquestes preocupacions l’ocupen gran part del dia i es passa amb aquests pensaments, que poden ser molt molestos i interferir en gran mesura en la seva vida, una hora o més al dia.
