Trastorns de la conducta alimentària (TCA)
Els TCA són un conjunt d’alteracions greus relacionades amb la ingesta d’aliments com, per exemple, restricció de menjar, afartaments, obsessió pel pes i la imatge corporal, pèrdua de pes… que sovint estan associades a determinades característiques psicològiques com un elevat perfeccionisme, impulsivitat, baixa autoestima, insatisfacció amb la imatge corporal, etc.
Apareix amb més freqüència a l’adolescència a causa de la vulnerabilitat més gran que presentem les persones en aquesta etapa de la vida, en què s’està formant la nostra identitat i es produeixen canvis corporals importants. La incidència és més gran en dones, tot i que, en els darrers anys s’ha detectat un increment en els nois.
Es caracteritza principalment per la restricció de la ingesta de menjar, que condueix a un pes inferior al mínim esperat. La persona nega el perill que pugui comportar aquesta pèrdua de pes tot i que presenti conseqüències físiques com caiguda del cabell, sequedat a la pell, retirada de la menstruació, desnutrició i desequilibris hormonals. La persona pateix una por intensa de guanyar pes o engreixar-se i té una percepció molt alterada del propi pes. A més d’això, la persona pot presentar (o no) regularment afartaments i/o purgues, per exemple amb la provocació del vòmit o l’ús excessiu de laxants, diürètics o ènemes. Sovint fan exercici físic intens amb la intenció de continuar perdent pes.
Es caracteritza per afartaments recurrents, que consisteixen a menjar en un espai curt de temps més quantitat d’aliments del que es considera normal amb sensació de pèrdua de control. A més es realitzen conductes compensatòries inapropiades com són provocació del vòmit, ús excessiu de laxants, diürètics, ènemes o altres fàrmacs, dejuni i exercici excessiu. Per les seves característiques és un trastorn menys visible que l’anorèxia, ja que no comporta necessàriament pèrdua de pes.
Es caracteritza per la presència d’afartaments recurrents amb sensació de pèrdua de control. Es diferència de la bulímia perquè no hi ha presència de comportaments compensatoris inapropiats. Tot i això, els afartaments són freqüents, almenys una vegada a la setmana, i produeixen un malestar intens en la persona. En la majoria de casos hi ha un augment de pes, cosa que pot conduir a una situació de sobrepès o obesitat.
