Grups terapèutics

Els grups d’habilitats socials s’adrecen a infants i adolescents que poden mostrar-se tímids i sentir-se incòmodes en situacions socials, especialment quan han de defensar els seus drets o opinions. També es dirigeixen als que tenen més tendència a defensar les seves idees sense tenir en compte els drets dels companys; es mostren ofensius, poc tolerants i tenen dificultats per acceptar el criteri de la resta o negociar; també als que tenen dificultats per relacionar-se i, sovint, es veuen immersos en petits conflictes que generen patiment i problemes d’integració social.

El desenvolupament d’unes bones habilitats socials afavoreix el procés de socialització. Saber relacionar-nos adequadament amb les altres persones influeix de manera directa en la satisfacció personal, l’autoestima i és un dels factors més determinants del benestar emocional. Gaudir d’unes relacions socials gratificants i tenir almenys un bon amic o amiga s’ha descrit com un factor protector de problemes psicològics. En conseqüència, l’aprenentatge de les habilitats socials és un dels aprenentatges més rellevants que hem de fer les persones al llarg de la vida.

Les persones amb dificultats importants en el maneig de les relacions socials poden aprendre estratègies per millorar la interacció amb els iguals. El fet de treballar aquestes estratègies en grups d’infants i joves de característiques similars afavoreix i facilita la pràctica d’habilitats socials en un entorn controlat i divertit i en un espai on senten el suport dels iguals, aprenen a expressar els sentiments i s’ajuden els uns als altres. Paral·lelament, demanem la col·laboració de les famílies, com a protagonistes importants en aquest procés, informant-los dels continguts treballats i de les estratègies que poden utilitzar per ajudar-los des de l’entorn familiar.

Els grups d’habilitats comunicatives s’adreça a infants i joves amb TEA o amb Trastorn de la Comunicació Social (TCS). Aquests infants i joves es caracteritzen per una alteració en el desenvolupament de la competència social per una afectació en el processament de la informació que prové dels estímuls socials. És per això que, els joves amb TEA, mostren dificultats de cognició social, de comprensió de contextos socials que es concreten en dificultats per iniciar una conversa o respondre els companys de forma apropiada, interpretar els senyals no verbals, modular el contacte visual, ajustar la conducta al context social o comprendre els punts de vista i els sentiments dels altres.

Les sessions inclouen una part d’instrucció teòrica i una part pràctica de representació de rols i assaig de les habilitats apreses, i per últim, una part de retroalimentació per ajudar-los a adquirir i practicar habilitats per promoure les interaccions comunicatives positives amb els companys en el seu entorn natural. Al llarg de les sessions, utilitzem diferents estratègies metodològiques per facilitar el procés d’aprenentatge de les noves habilitats.

Entre les tècniques que s’utilitzen destaquem:
– Suports visuals.
– El vídeomodelatge i el modelatge.
– L’entrenament i la pràctica dirigida.
– El rolplaying.
– El reforç positiu.
– L’entrenament en “lectura mental”.
– Les històries socials.
– Les historietes en forma de còmic.

Els grups d’autoestima s’adrecen a infants i adolescents amb dificultats per mantenir un bon nivell d’autoestima. Quan no se senten a gust amb la seva persona i es mostren molt sensibles a qualsevol correcció o realitzen comentaris negatius o crítics sobre ells mateixos de forma sistemàtica, poden desenvolupar conductes de risc i alterar-los l’estat d’ànim o les relacions.

L’autoestima és la capacitat que tenen de valorar-se i acceptar-se a si mateixos. Es va construint des de la infància i va evolucionant i canviant al llarg del desenvolupament a partir de les experiències i vivències. Una bona autoestima repercuteix en la forma d’actuar amb els altres, amb l’entorn i amb nosaltres mateixos. Els infants i joves amb una bona autoestima se senten més satisfets amb ells mateixos, més segurs en les relacions socials i tenen una capacitat més gran per afrontar situacions difícils o problemàtiques. Gaudir d’una bona autoestima es considera un factor protector de psicopatologia que contribueix a tenir pensaments i sentiments més adaptatius i un bon estat d’ànim.

Tenir una baixa autoestima és una font de patiment i es considera un factor de risc per desenvolupar diferents problemes psicològics, com ara els trastorns de l’estat d’ànim, els trastorns de la conducta alimentària, l’ansietat social i el consum de substàncies.

S’adrecen a infants i adolescents amb problemes per controlar la ràbia, tolerar la frustració, saber com afrontar les situacions difícils o acceptar els errors. Davant d’aquestes situacions poden reaccionar amb agressivitat, patiment o desesperança.

L’Autocontrol emocional és la capacitat que ens permet controlar i gestionar de forma adequada les emocions. Les emocions formen part del nostre dia a dia i influeixen en la manera de pensar, les decisions, els records, la comunicació amb els altres i la forma de comportar-nos i planificar el futur.

Cal que els nostres fills i filles adquireixin habilitats per afrontar amb èxit les dificultats i frustracions que es poden trobar en la vida quotidiana. La capacitat per reconèixer, expressar, regular, entendre i tractar les emocions pròpies i alienes per adaptar-se a les situacions és una part important de la intel·ligència emocional que els ajuda a entendre que els errors i les dificultats són oportunitats per aprendre, rectificar i superar-se.

Per tant, la qualitat de vida dels fills i filles depèn de la capacitat per sentir les emocions de forma adequada i per regular-les atenent a les circumstàncies.